Tag Archives: Hamlet

Hamlet: la paròdia musical

A Gilligan’s Island, una “preqüela” de Lost (Perdidos: sempre hi he vist influències de La tempesta).

Via Shakespeare Geek

Ser o no ser: la pel·licula

To be o no to be , d’Ernst Lubitsch , figura entre les millors comèdies de la història del cinema. L’acció transcorre a Polònia l’any 1939,  just abans de l’estat de la II Guerra Mundial. Una companyia de teatre és a punt d’estrenar a Monòleg "Ser o no ser"Varsòvia una obra que ridiculitza Hitler i el nazisme. El govern polonès, però, censura la peça antihitleriana. Llavors la companyia no té més remei que continuar amb les representacions de Hamlet. Joseph Tura, glòria del teatre polonès, l’interpreta. La seva dona, Maria Tura, és la virginal Ofèlia, encara que mai no la veiem en escena, sinó al camerino on, mentre el seu marit recita el famós monòleg, ella és festejada per un galant tinent d’aviació.
L’escena ha passat a la història del cinema, ja que la sortida del tinent en plena representació desconcerta totalment l’actor, que no sap què pensar. L’acudit certament és bo: Joseph Tura ja havia detectat la presència del militar durant tres representacions, cosa que l’havia fet sospitar (n’hi el propi “Shakespeare suportaria veure Hamlet tres nits seguides”, afirma just abans de sortir a escena). Es tracta, doncs, d’una paròdia finíssima i genial del famós soliloqui shakespearià.
Tanmateix, en aquest film, la vida és pur teatre. La guerra ho capgira tot i els actors, posats al servei de la pàtria, es veuen obligats a actuar per no fer-hi la pell. Esdevenen, així, soldats ficticis que interpreten el seu paper amb fervor: és l’art que que derrota el bel·licisme nazi. Una de les escenes culminants, i n’hi ha moltes, és la interpretació del jueu Shylock per part d’un figurant -molt probablement d’origen semita- en la vida real per tal de confondre la guàrdia personal de Hitler i així posar fi al perillós embull en què es troben.
La genial pel·lícula acaba com havia començat, amb excel·lent humor i un nivell altíssim. Aquest meritori film de l’any 1942, en ple conflicte mundial, va ser saber posar el dit a la llaga sense fer-hi sang. N’hauria d’aprendre Hollywood, d’encarar la crisi i fer-ne bons films, ja siguin comèdies o drames, però llegint el temps present i sense fugir d’estudi amb films estúpids i remakes.

El “Hamlet” de Tomas Pandur

En temps de Shakespeare era habitual -obligació, millor, dit- que els papers femenins fossin interpretats per actors joves. Eren els inicis del Sarah Bernhardtteatre a Londres, i els comediants estaven mal vists, no eren gent de fiar, tot i que en aquell temps les companyies teatrals estaven patrocinades per nobles i fins i tot per la reina. Que Julieta fos un jovencell, al món teatral, no deixa de ser una convenció més. La gent hi estava avesada.
Supòs que avui apareixeran les primeres crítiques al Hamlet de Tomas Pandur. Hamlet és el personatge per excel·lència; el més enigmàtic, potser. En aquest cas, a més, és interpretat per una dona, la qual cosa, entenc, és un repte més a la interpretació. Hi ha misogínia en el personatge de Hamlet, violència contra la bella Ofèlia i fins i tot contra Gertrudis, reina de Dinamarca i mare de Hamlet. Mai no he acabat d’entendre Hamlet, personatge polièdric, intel·ligentíssim i malcriat.
Res a objectar, doncs, en relació al Hamlet femení, que no efeminat, protagonitzat per Blanca Portillo . Hi ha tradició de Hamlets interpretats per dones del segle XIX ençà. Altra cosa és el muntatge. Desconfio d’aquestes escenificacions estrambòtiques que, al  meu entendre, fan perdre el fil del text i que semblen pensades més per al lluïment del director que no pas l’enteniment de l’obra de Shakespeare.
En vaig tenir prou amb el Macbeth de Calixto Bieito.