Titus Andrònic: el Shakespeare més “gore”

Titus Andrònic és una obra polèmica. Els crítics no s’hi posen s’acord: n’hi ha que la dejecten tant, que fins i tot neguen l’autoria de Shakespeare, com si el dramaturg de Stratford-upon-Avon hagués nascut ensenyat i, per tant, no Lavínia. Titus Andrònicpogués haver escrit una obra fallida. El cas és que Titus no mata. O mata massa: massa sang, una cosa desmesurada i tarantinesca. L’argument és magre i tot plegat, com a tragèdia, no commou l’espectador, sinó que més aviat el desconcerta.
És versemblant que un home perdi vint fills a la guerra i torni amb el cap clar? I que a continuació, per una fotesa, en mati un que en va sortir il·lès? Diu Harold Bloom, sempre lúcid i provocador, que Titus Andrònic s’ha de llegir com una paròdia i no com una tragèdia.  Hauríem, doncs, d’interpretar el text més enllà de l’element tràgic que, de tant exagerat, provoca la reacció inversa en el públic: embafa o fa riure, però no hi ha empatia possible.
Així, als nostres ulls, l’aparatosa escena de la mutilació esdevé grotesca. Quan Titus, amb la mà acabada d’amputar, li diu a la seva filla Lavínia (qui ha estat violada i també manquen les dues mans i fins i tot la llengua) que la hi porti, mentre ell i el seu germà Marc Andrònic duen un per hom el caps dels fills del propi Titus executats per l’emperador a instàncies del malvat Aaron, l’impacte o l’emoció que puguem sentir no té res a veure amb el dolor causat, ni de lluny, per la mort de Cordèlia .
Tanmateix, quina era la reacció del public isabelí? L’únic segur és que l’obra va triomfar. Desconeixem, però, si la gent patia per Titus o entenia l’obra com una burla sanguinolenta? Peter Ackroyd afirma, amb força lògica, que era impossible la imitació burlesca d’un tema, la tragèdia de venjança, que llavors era encara novell. Si ens inclinam, doncs, per la tesi de Bloom, haurem d’admetre que Shakespeare s’avançava a l’època i descobria cartes amagades sense que ningú no se’n temés. És una possibilitat, encara que remota. Tal volta, es tractava d’un intent de sobrepassar Marlowe per exageració. De totes formes, cal considerar que actualment només és possible la representació de Titus Andrònic en el sentit indicat per Harold Bloom; és a dir, com a paròdia.
Quant als personatges, la troballa d’aquesta obra no és Titus sinó el moro Aaron, psicòpata que s’inspira i supera el Barrabàs de Marlowe a El jueu de Malta. Aaron és la personificació del mal en estat pur: mor amb el desig insatisfet de fer-ne més. No hi ha penediment; al contrari, desitja anar a l’infern per continuar el turment. El cas és que no en coneixem el motiu, de tant odi. Aaron és dolent sense pal·liatius ni disculpa i preludia malvats com Ricard III , Iago o Edmund . Amb un peu dins la tomba es referma en la maldat:
Fins i tot ara, maleeixo els dies
(tanmateix convençut que me’n queden ben pocs)
que no em van deixar fer ni una maldat notòria,
com matar un home, o ordir la seva mort,
violar una noieta, o fer que ho fessin,
acusar un innocent amb un fals jurament,
sembrar l’enemistat entre els amics,
trencar el coll dels ramats dels homes pobres,
calar foc als pallers, de nit, i a les pallisses,
i fer que els amos l’apaguessin amb les llàgrimes.
Aaron és plenament conscient de la seva vilesa. Amo i senyor de les paraules, s’hi recrea. Juga amb el llenguatge, que és la seva arma veritable. Per això vol cremar al foc de l’avern i turmentar-hi els enemics, atenció, amb les “paraules”.  Així mateix, són simptomàtics els seus mots darrers, abans d’executar-se la condemna de morir colgat a tall de coll, ja que Luci, el futur emperador, havia considerat que la forca era massa dolça per a ell. Diu així:
Que un diable m’inspiri a cau d’orella
totes les malediccions, i m’estimuli a dir
tot el verí mortal que tinc al cor!
No hi afegirem res més. El drama arriba a la seva fi tal i com havia començat, amb desmesura i barbàrie, canibalisme inclòs.
Aaron, el moro de Titus Andrònic

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s