Ser o no ser: la pel·licula

To be o no to be , d’Ernst Lubitsch , figura entre les millors comèdies de la història del cinema. L’acció transcorre a Polònia l’any 1939,  just abans de l’estat de la II Guerra Mundial. Una companyia de teatre és a punt d’estrenar a Monòleg "Ser o no ser"Varsòvia una obra que ridiculitza Hitler i el nazisme. El govern polonès, però, censura la peça antihitleriana. Llavors la companyia no té més remei que continuar amb les representacions de Hamlet. Joseph Tura, glòria del teatre polonès, l’interpreta. La seva dona, Maria Tura, és la virginal Ofèlia, encara que mai no la veiem en escena, sinó al camerino on, mentre el seu marit recita el famós monòleg, ella és festejada per un galant tinent d’aviació.
L’escena ha passat a la història del cinema, ja que la sortida del tinent en plena representació desconcerta totalment l’actor, que no sap què pensar. L’acudit certament és bo: Joseph Tura ja havia detectat la presència del militar durant tres representacions, cosa que l’havia fet sospitar (n’hi el propi “Shakespeare suportaria veure Hamlet tres nits seguides”, afirma just abans de sortir a escena). Es tracta, doncs, d’una paròdia finíssima i genial del famós soliloqui shakespearià.
Tanmateix, en aquest film, la vida és pur teatre. La guerra ho capgira tot i els actors, posats al servei de la pàtria, es veuen obligats a actuar per no fer-hi la pell. Esdevenen, així, soldats ficticis que interpreten el seu paper amb fervor: és l’art que que derrota el bel·licisme nazi. Una de les escenes culminants, i n’hi ha moltes, és la interpretació del jueu Shylock per part d’un figurant -molt probablement d’origen semita- en la vida real per tal de confondre la guàrdia personal de Hitler i així posar fi al perillós embull en què es troben.
La genial pel·lícula acaba com havia començat, amb excel·lent humor i un nivell altíssim. Aquest meritori film de l’any 1942, en ple conflicte mundial, va ser saber posar el dit a la llaga sense fer-hi sang. N’hauria d’aprendre Hollywood, d’encarar la crisi i fer-ne bons films, ja siguin comèdies o drames, però llegint el temps present i sense fugir d’estudi amb films estúpids i remakes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s