És quan acluco els ulls que hi veig més clar

Tenc dues traduccions dels sonets de Shakespeare: la de Gerard Vergés i la de Salvador Oliva . Fa molt mal fer decantar-se per una o altra. I més quan el meu anglès no arriba ni de bon tros al d’aquests senyors. Cal molt de coratge per traduir Shakespeare. Hi ha molts matisos, imatges, metàfores, efectes sonors…
El 43 m’agrada especialment. Ben segur que el primer vers us serà familiar. No cal ser crític literari per adonar-se que J.V. Foix s’hi va inspirar per compondre el famós És quan dormo que hi veig clar “. D’aquest sonet, a més, hi ha una altra traducció a part de les esmentades abans, de l’eivissenc Marià Villangómez .
Al sonet 43 el poeta pateix per l’absència de la persona estimada. Com que no és present, només la “veu” de nit, quan tanca els ulls i hi somia, i ella brilla “foscament en la negror” (“And darkly bright, are bright in dark directed“). La vigília, el dia, no és important, no hi succeeix res que valgui la pena. Per això el poeta la voldria veure de dia: la seva ombra, que resplendeix com un estel i il·lumina amb llum pròpia les ombres (en el sentit d’obscuritat però també, segons comenta Salvador Oliva, relativa a les imatges mentals del poeta), encara brillaria més exposada a la claror diürna. Així, els seus ulls serien feliços, ja que la contemplació a ple dia significaria el retrobament. Tanmateix, els dies són com nits perquè res d’això no succeeix; però les nits esdevenen dies, si hi somia. Aquesta és, doncs, la paradoxal esperança.
When most I wink, then do mine eyes best see és un sonet ple de paradoxes, antítesis, hipèrboles… N’hem vist un exemple: és impossible que una ombra resplendeixi en l’obscuritat. Però Shakespeare aprofundeix en aquesta imatge poètica, en un joc de clarors (la vigília, trista per l’absència de l’estimada) i ombres (la nit, cega però brilant i clarivident ja que fa possible que el poeta, ulls clucs i sota el son profund, gaudeixi de la visió del rostre estimat). El sentit de la vista hi és omnipresent: contemplar, veure, mirar, aclucar, entreveure, brillar, irradiar, resplendir, ulls, parpelles, llum, claror, fosca, ombra. Però ja al primer vers ens adonem que la qüestió no és senzilla, ja que el poeta només hi veu clar quan té els ulls o les parpelles tancats; quan dorm, doncs. La seva visió passa de la més ombrívola desesperança a la il·lusió de la nit somnolenta i, en teoria, confusa: els papers, però, estan canviats. El poeta viu del somni que és la nit i, en certa manera, la mort (“dead night“) quan la “bella imperfecta ombra” (“fair imperfect shade“) se li fa present. M’atreviria a dir, tot i el risc d’equivocar-me, que preval el somni per damunt de la realitat. L’onírica ombra s’imposa per causa del desig malaltís del poeta que enyora l’amant. Com que no hi és, hi somia. Aquest és l’únic consol.

A continuació el sonet original i les tres traduccions.

Sonnet 43

When most I wink, then do mine eyes best see,

For all the day they view things unrespected;

But when I sleep, in dreams they look on thee,

And darkly bright, are bright in dark directed.

Then thou, whose shadow shadows doth make bright,

How would thy shadow’s form form happy show

To the clear day with thy much clearer light,

When to unseeing eyes thy shade shines so!

How would, I say, mine eyes be blessed made

By looking on thee in the living day,

When in dead night thy fair imperfect shade

Through heavy sleep on sightless eyes doth stay

All days are nights to see till I see thee,

And nights bright days when dreams do show thee me.


Versió de Gerard Vergés

És quan acluco els ulls que hi veig més clar,
ja que de dia és tot de poc valor;
sols en somnis et gosa l’ull mirar,
quan brilles foscament en la negror.
L’ombra teva les ombres fa resplendents.
I, si així fulgeix l’ombra en ull tancat,
més brillaria enmig d’un sol intens,
vençut l’esclat del jorn pel teu esclat.
Els ulls, afirmo, hauria beneït
per mirar-te en un dia rutilant,
malgrat que l’ombra teva, cada nit,
creua els meus somnis i als ulls cecs roman.
Fins que no et veig, es fosca nit el dia.
Dia és la nit si el cor en tu somia.


Versió de Salvador Oliva
Quan tanco les parpelles és quan hi veig més clar
perquè no veig res important durant el dia;
i és quan dormo que els somnis te’m deixen contemplar,
i l’ull, llum en la fosca, en la fosca irradia.
Doncs tu, que tens una ombra que a l’ombra fa claror,
i llum als ulls tancats la teva ombra irradia,
a plena llum, sumant-hi la teva resplendor,
quina imatge més bella la teva ombra faria!
Com serien, em dic, feliços els meus ulls,
si et pogués veure a plena llum vivent del dia,
si en la nit morta la teva ombra, entre els garbulls
del son, cap al davant dels meus ulls cecs fa via.
Tots els dies són nit, quan no et puc veure gens.
I les nits són brillants quan, en somnis, tu véns.


Els meus ulls millor hi veuen com més closos,
car miren tot el dia indiferents,
però et contemplen somniant, commosos,
foscament en la fosca resplendents.
¡Tu, ombra que les ombres aclareixes,
com ta forma daria resplendor
al jorn clar amb foc més clar, si resplendeixes
així davant els ulls sense claror!
¡Que feliç fóra, dic, la meva vista
de poder-te mirar en el jorn vivent,
si en morta nit la bella ombra entrevista
pel dens somni als ulls cecs es fa present!
El dia és nit, mentre no et veig el rostre;
la nit, dia brillant, si el somni et mostra.


Tots els sonets de Shakespeare
Gerard Vergés
Columna Edicions
William Shakespeare, Els sonets.
Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva.
Edicions 62 / Empúries
Anàlisi dels sonets
Wikipedia http://en.wikipedia.org/wiki/Sonnet_43

Shakespeare’s sonnets http://www.shakespeares-sonnets.com/xliiicomm.htm

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s