El “Hamlet” de Tomas Pandur

En temps de Shakespeare era habitual -obligació, millor, dit- que els papers femenins fossin interpretats per actors joves. Eren els inicis del Sarah Bernhardtteatre a Londres, i els comediants estaven mal vists, no eren gent de fiar, tot i que en aquell temps les companyies teatrals estaven patrocinades per nobles i fins i tot per la reina. Que Julieta fos un jovencell, al món teatral, no deixa de ser una convenció més. La gent hi estava avesada.
Supòs que avui apareixeran les primeres crítiques al Hamlet de Tomas Pandur. Hamlet és el personatge per excel·lència; el més enigmàtic, potser. En aquest cas, a més, és interpretat per una dona, la qual cosa, entenc, és un repte més a la interpretació. Hi ha misogínia en el personatge de Hamlet, violència contra la bella Ofèlia i fins i tot contra Gertrudis, reina de Dinamarca i mare de Hamlet. Mai no he acabat d’entendre Hamlet, personatge polièdric, intel·ligentíssim i malcriat.
Res a objectar, doncs, en relació al Hamlet femení, que no efeminat, protagonitzat per Blanca Portillo . Hi ha tradició de Hamlets interpretats per dones del segle XIX ençà. Altra cosa és el muntatge. Desconfio d’aquestes escenificacions estrambòtiques que, al  meu entendre, fan perdre el fil del text i que semblen pensades més per al lluïment del director que no pas l’enteniment de l’obra de Shakespeare.
En vaig tenir prou amb el Macbeth de Calixto Bieito.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s